divendres, 9 novembre de 2012

Surt a la venda El Portal de novembre



Ja està a la venda El Portal del mes de novembre:

- Toni Castells, nou regidor del consistori.

- Més gent que mai al Mercat Anticrisi.

- Com planteja la temporada la UE Centelles.

- Nil Arcarons, campió d'Espanya de motocròs.

- 25 anys d'activitats del Club Patí Centelles.

I les seccions fixes de La Creu del Sud de Francesc Mateu, Cuina Útil de Lídia Pujol.

dilluns, 8 octubre de 2012

Ha sortit el portal més esperat




















A més de totes les fotos dels nostres alumnes hi trobareu les seccions habituals de:

Hi ha altres mons, però tots estan en aquest
Centelles i l'11 de setembre
Comença el curs amb 1.699 alumnes
L'informe municipal
Cuina Útil
Temps i poesia
Activitats de la Residència
En Xaqui, un xai centellenc
Societat

diumenge, 16 setembre de 2012

El Portal fa 18 anys




El 9 de setembre es van complir 18 anys del naixement de la revista El Portal de Centelles. Aquest mateix dia va sortir el número 217. Han estat 217 mesos seguits de publicació ininterrompuda i d’informar sobre el poble de Centelles (Osona).

Hem aconseguit ser la revista que més ha durat i que més números ha publicat a la nostra població. Segons el Baròmetre de la Comunicació de Catalunya tenim acreditats més de 5.000 lectors per a una població de 7.000 habitants.

El Portal de Centelles va néixer per omplir el buit que havien deixat les revistes que ens havien precedit com per exemple El Quicarell que va tancar a finals dels setanta. El Portal volia ser una revista d’informació general com a molts pobles de Catalunya. Els fundadors treballaven aleshores en premsa comarcal i nacional i pensaven que era interessant fer una publicació que només parlés de Centelles ja que l’activitat del municipi (cultural, econòmica, esportiva) ho feia necessari.

Actualment El Portal de Centelles la fan bàsicament mitja dotzena de persones. Surt el primer divendres de cada mes en format DIN A4 i té, normalment, entre 32 i 40 pàgines de les quals algunes són en color. Té seccions fixes com : notícies, cultura, esports, temps, poesia, opinió, còmic, agenda, etc. La direcció de la publicació va a càrrec de Josep Paré i Iolanda Martín.

Des d'aquí volem agraïr el suport que ens han donat durant aquests 18 anys els nostres lectors, subscriptors, els anunciants i els col·laboradors; sense ells no hauria estat possible.

divendres, 5 març de 2010

A la venda El Portal de març


Avui surt a la venda el Portal del mes de març. Entre d'altres hi trobareu:
- Comencen els actes dels 150 anys del Pla Cerdà.
- Ja s'ha signat el Pla de Barris.
- Un miler de persones es disfressen a la rua de Carnaval (9 pàgines amb imatges).
- Reportatge sobre els Baliga-Balaga.
- Entrevista a Robert Piniés, tècnic d'il·luminació al Liceu.

A més aquest cap de setmana activitats benèfiques a favor dels damnificats pel terratrèmol d'Haití (gimcana infantil en BTT al Parc del Pla del Mestre i concert amb Bonobos, Pep Sallent i Marc Puigdomènech demà al Casal F. Macià).

dijous, 4 febrer de 2010

Surt a la venda El Portal del mes de febrer


Avui surt a la venda El Portal del mes de febrer.

Entre d'altres temes hi trobareu:

- Milers de persones al 13è Cau de Bruixes.
- Pep Plaza tanca la Campanya Flipa Regals de la Unió de Botiguers.
- Aureli Pardo es jubila de la Cobla Lluïsos.
- Reportatge sobre els geganters i grallers de Centelles.
- l'AE Centelles, líder de la 1a Nacional.

divendres, 15 gener de 2010


Ja està a la venda EL PORTAL del mes de gener que incorpora nou disseny.

Entre d'altres temes hi trobareu:

- Nou disseny de la revista EL PORTAL.
- Un 32,08% de participació al 13D.
- Entrevista a Josep Bruch.
- Reportatge sobre Els Pastorets.
- Jaume Nadal practica el paramotor (amb fotos seves il·lustrem la portada).

dijous, 26 novembre de 2009

"La dignitat de Catalunya"

Com a editors de les revistes EL PORTAL DE CENTELLES i LA VEU DE L'ALT CONGOST i adherits a l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal:

La Premsa Comarcal catalana subscriu l’editorial conjunt dels diaris del Principat en defensa de l’Estatut
La publicació conjunta d’aquest editorial és una iniciativa inèdita que vol posar de relleu el malestar per la que sembla que serà una imminent sentència molt desfavorable del Tribunal Constitucional espanyol contra l'Estatut actualment en vigor. Afirmem plegats que “hi ha en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d'Espanya” i lamentem, com a col·lectiu, que, una vegada més, els diaris del país hagin oblidat la Premsa Comarcal a l’hora de pactar la publicació conjunta de l’editorial. Prop d’un milió de lectors i el lideratge en audiència a 38 de les 41 comarques catalanes mereixen més consideració. Però som al costat del País, que és per damunt de tot.


El text d'aquesta editorial conjunta diu:
Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.
L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra,confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.

Avanç o retrocés
La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.
No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).

Els pactes obliguen
L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.
Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.
Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Solidaritat catalana
Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.